Un viatge a Canàries de l’entrenador va impedir que el juvenil tingués crònica la setmana passada. Gràcies a la bona estona que ens van fer passar aquest diumenge, s’han guanyat tenir-ne una “extra” aquesta jornada.
La falta d’entrenaments de la setmana van passar factura i van provocar un inici de partit pèssim. El Cerdanyola ens va pintar la cara i ens va pegar una de les pallisses més grosses d’aquesta primera fase. Però aquest cop, poc a poc les noies d’Els Arcs es van anar activant en defensa i van aconseguir endur-se un ajustadíssim partit per 3 a 2.
El més divertit de narrar: el final de partit. 12 iguals al marcador i se’n va la seva millor jugadora al saque. Ens fa un punt directe i demanem temps mort. 12-13. Estem en R5, i segurament la rece anirà malament: “Si canviem aquesta, guanyem el partit: la bona ja estarà darrere i no ens farà ni un punt més. Totes atentes per aconseguir aixecar una bona pilota a 4 o a 2 perquè puguem fer un remat en condicions. Júlia U, aguanta enrere si us plau per intentar agafar la pilota endavant!”.
Sortim al camp i la sacadora fa un saque encara millor i guanyen el punt. 12-14, dos punts de partit en contra. Pinta malament.
Torna a sacar la killer i es treu un missil de la màniga directe cap a la línia… Adéu al partit… NOO! La Júlia U treu un braç esquerre miraculós i inexplicablement aixeca la pilota. “Jo! Jo! Jo!” demana, i la Dani sense dubtar li dóna. Destrossa la diagonal llarga i fa embogir el pavelló del carrer Copèrnic.
Lara al saque. Defensem i tornem a sortir per quatre amb la Júlia U: torna a tirarla al mateix lloc, però aquest cop l’agafa per baix… se n’anirà a la paret. Llàstima, hem estat a prop… NOO! Fa mig llufa i es queda dins el camp! 14 iguals!! Eufòria! El següent el tornem a defensar fàcil, tenim una free… i la rebenta la Mar! Punt de partit nostre. Saque de la Lara i.. fallen la finta! VICTÒRIA!!
Un final digne d’aquest gran equip que cada dia juga millor!
Més enllà de la decisiva, espectacular i bentornada Júlia U, i de l’espectacularitat en atac de la Mar, quatre destacadíssimes que van fer una feina impagable en defensa (no tan vistosa) per aconseguir aquesta victòria:
DANI: Txaikovsky. Concert de piano en re menor. Quin recital de bones decisions i de repartir joc. Magnífica no només en el joc sinó també en el contagi d’energia i alegria a les companyes.
JOANA: Obrint Pas. Va ser l’espurna que va activar l’equip en defensa, arribant a boles espectaculars que van fer canviar l’estat d’ànim de l’equip.
JÚLIA DESVALLS: Rosalía. Ni amb tota la Fuckin’ money (man) del món es podria pagar el tenir una jugadora així. Lluitadora en defensa i, sense tenir gran potència, capaç de fer punts atacant les pilotes sempre on toca.
LARA: Manel. Una lliçó de com pots ser indiscutible sense fer massa exhibició en atac… Es va convertir en imprescindible en el moment en que va començar a defensar com una màquina. Imbatible a l’hora d’agafar frees protegint l’entrada de la col•locadora.